Et Donem La Benvinguda A Doula Authentic

Avui dia, donat que existeixen dues maneres diferents de comprendre el procés del naixement, no ens ha sorprendre que tinguem dos tipus de doules (i també dos tipus de llevadores).

Imatge de Elena Heatherwick-Lammers

Imatge de Elena Heatherwick-Lammers

Un dels grups és representatiu del paradigma cultural predominant, fruit de milers d’anys d’interfències en el procés del naixement mitjançant creences i rituals. Aquest condicionament cultural tan arrelat es basa en la idea que la dona no té el poder de parir per si mateixa. En aquest paradigma les paraules clau són “ajudar, donar suport, guiar, coach, manejar...” Dins d’aquest marc de referència que aporta el paradigma predominant les doules necessiten una “formació”, un “entrenament”. És evident que aquest paradigma ha assolit els seus límits, perquè, pel que fa a la història del naixement, actualment som al fons de l’abisme.

La característica de l’altre grup és la comprensió del procés del naixement inspirada per la fisiologia moderna. El procés del part és considerat un procés involuntari controlat per estructures cerebrals arcaiques. En general, a un procés involuntari no se’l pot ajudar, però en canvi es poden donar situacions que el poden inhibir. Aquestes situacions inhibidores les podem identificar fàcilment gràcies a conceptes fisiològics ben establerts, com per exemple el concepte d’antagonisme entre adrenalina i oxitocina i el concepte d’inhibició neocortical. En aquest paradigma emergent la paraula clau és “protecció”, protecció d’aquest procés involuntari enfront de tot allò que el pugui inhibir: el procés del part, concretament, ha de ser protegit dels efectes de l’ús del llenguatge, de la llum i de qualsevol situació que estimuli l’atenció, com ara que la dona de part se sentí observada o insegura.

La perspectiva fisiològica ens ofereix de sobte l’oportunitat de replantejar les bases dels nostres condicionaments culturals. I ens permet interpretar el fenomen doula. Idealment, el fenomen doula serà una fase transitòria de la història, que servirà perobrir el camí cap a la redescoberta de la llevadora autèntica. Només ens cal recordar que la mare és el prototip de persona protectora. A l’origen, la llevadora era la mare o bé una altra dona que en feia el paper.

No pot haver-hi un canvi de paradigma sense un canvi de llenguatge. Avui dia cal evitar algunes paraules. Per exemple, la paraula “formació” en català, o “training” en anglès suggereixen que allò que la doula fa és més important que el que la doula és, que els trets de la seva personalitat. De totes maneres, les doules modernes necessiten un mínim d’informació. Aquesta és la raó d’ésser de les “Sessions Informatives per a Doules Paramanadoula” ( vegeu: www.paramanadoula.com). Liliana Lammers i Michel Odent estan al càrrec ’aquestes sessions de tres dies. Liliana ha tingut quatre fills i actualment té quatre néts. Té 15 anys d’experiència com a doula. Michel és considerat un pioner en l’àmbit del naixement (vegeu: wikipedia.org). És l’autor dels primers articles sobre l’inici de l’alletament durant la primera hora de vida.

Contacte: doulaauthentic@gmail.com