Sobre mi

Imatge de Elena Heatherwick-Lammers

Imatge de Elena Heatherwick-Lammers

Nascuda a l’Argentina de mare francesa i pare argentí, sempre vaig tenir un somni... anar a Europa. És fàcil d’explicar, tenint avis italians i un besavi alemany. Als 21 anys vaig marxar cap a Europa. He viscut a França, Alemanya i Espanya. Però Londres és casa meva. Tinc 4 fills i 4 néts.

Quan estava embarassada del meu primer fill, a Londres, no tenia informació ni havia llegit llibres. Creia que el meu cos sabia el que havia de fer i vaig escollir un hospital on “et permetien” parir en qualsevol posició. No sabia que podia parir a casa.

Quan vaig arribar a l’hospital, en ple part i gairebé amb dilatació completa... un metge amb deu estudiants van fer una classe de fòrceps amb mi i amb la meva bebè! Va ser ràpid... innecessari, surrealista i vaig sentir com si m’estiguessin operant. Vaig estar deprimida durant molt de temps...

Quan em vaig quedar embarassada del meu segon...no confiava en ningú. No vaig anar a veure els metges del servei de salut, res... només esperava, feliç i en pau. Quan estava de cinc mesos vaig sentir parlar de Michel Odent, que feia poc que havia vingut a viure a Londres, procedent de Pithiviers, a França. Ens vam trobar un dia d’abril assolellat, de l’any 1987, i vaig confiar en ell immediatament. Vaig sentir que el coneixia des de sempre, com si fos de la meva família. Parlàvem en francès... i encara ho fem.

Michel Odent va estar present en els meus tres parts a casa... els millors dies de la meva vida. Va ser meravellós, encoratjador,em sentia tan feliç... que la gent que venia de visita deia: Liliana, sembla que estiguis enamorada! I ho estava... enamorada del món sencer!

Vaig aprendre molt dels meus propis quatre parts...però principalment vaig aprendre que fàcil és fer que un part sigui difícil. El part és un procés fisiològic involuntari que necessita protecció. I d’aquesta experiència en va néixer el desig de ser llevadora. Volia poder ajudar el més gran nombre de dones possible a experimentar el que pot ser un naixement. Però Michel Odent me’n va dissuadir: “No ho facis... no sobreviuries aquest entrenament... les llevadores estan molt medicalitzades avui dia”. Vaig esperar durant vuit anys, mentre em dedicava a alletar els meus fills.

I un dia, l’any 1998, Michel em va telefonar per parlar-me de les doules... i per dir-me que fent de doula sí que m’hi veia. I tot va començar amb aquesta trucada... Els cursos de doula, impartits primer per en Michel sol, després per tots dos... cursos per a doules a Anglaterra, França, Espanya, Portugal, Luxemburg, Bèlgica, Dinamarca, Croàcia, Argentina... i havent de dir no a tantes altres sol·licituds per manca de temps.

He estat en més de quatre-cents naixements... i he après molt. El meu paper és protegir l’espai de la dona de part, informar el seu company i ajudar-lo a mantenir el més baix possible el seu nivell d’adrenalina, perquè l’adrenalina és molt encomanadissa. I per descomptat... no tenir gens d’adrenalina jo mateixa. D’això, en sé molt.

Durant l’embaràs informo la mare sobre les opcions que té, els seus drets... i l’escolto. Però sabent com és d’important ser feliç. Sovint la faig riure!